El Trastorn per Dèficit d'Atenció i Hiperactivitat. (TDAH). - Marta Tena Kamagra Jelly Opiniones Levitra Amazon Viagra 6800mg Propecia Results Reddit Levitra X Viagra Propecia Peru

El Trastorn per Dèficit d’Atenció i Hiperactivitat. (TDAH).

 

Què és el TDAH?

És un trastorn del neurodesenvolupament i és un dels més prevalents en la població infantil i juvenil. Els afectats presenten un patró persistent de comportaments d’inatenció, sobre-activació motora i impulsivitat, lo qual interfereix de forma important en el seu funcionament. No obstant, aquestes manifestacions no sempre estan presents en la mateixa intensitat ni tenen la mateixa interferència a nivell funcional. Però si aquestes manifestacions no son identificades i tractades en una edat primerenca, podran tenir un impacte important sobre el desenvolupament d’aquests infants.

Com podem detectar aquest dèficit d’atenció en els nens?

 Observareu que amb freqüència fallen en prestar atenció als petis detalls o bé per descuit fan errors importants en las tasques escolars, en la feina o bé en d’altres activitats. Per tant, mostren series dificultats a l’hora de mantenir l’atenció en tasques recreatives.

I en conseqüència, intenten evitar fer qualsevol tipus d’activitat que impliqui fer un sobreesforç mental. També, quan se’ls parla directament observareu que no us està escoltant. Sembla com si estigués als núvols. També, acostumen a no seguir les instruccions, no acaben les tasques que se li demanen i mostren dificultats per organitzar les tasques i activitats diàries. I també, acostuma a extraviar objectes necessaris.

 I la hiperactivitat, com es detecta?

 Un nen amb hiperactivitat es mourà en excés, sobretot les mans i els peus. Normalment es troba “en marxa”. Abandona el seu seient de classe de forma habitual, corre i s’exalta fàcilment, mostra dificultats per jugar tranquil·lament i parla en excés.

En quant a la seva impulsivitat, es reflexa, precipitant respostes no reflexionades, mostrant dificultats per guardar el seu torn en qualsevol tipus de tasca i acostuma a interrompre les activitats d’altres persones.

  Hi ha diferents tipus de TDAH. Quins són?

Existeixen tres diferentsEl que predomina una falta d’atenció. El que presenta hiperactivitat juntament amb la impulsivitat. Finalment, el que predomina una combinació d’ambdós afectacions. I s’ha demostrat que el combinat és el més prevalent de tots. D’altra banda, m’agradaria afegir que els nens acostumen a presentar d’altres patologies com problemes de conducta, dificultats d’aprenentatge amb baix rendiment escolar, problemes socials, emocionals i pobre autoestima.

Quina és la prevalença?

Els símptomes del TDAH solen manifestar-se majoritàriament entre els 6 i 9 anys. El TDAH es dona en el 5% dels nens de la població i el 2,5% dels adults. És més predominant en el sexe masculí i normalment ja es poden començar a detectar símptomes abans dels cinc anys d’edat.

Com es desenvoluparà al llarg de la vida un nen amb TDAH?

El TDAH en l’etapa preescolar s’identifica principalment per la hiperactivitat. Més tard, durant l’escola primerenca és quan la inatenció es fa més patent i es deteriora de forma més important el rendiment del nen a l’escola. A més,  durant l’adolescència i l’edat adulta els símptomes d’hiperactivitat son menys detectables. Tot i així, poden persistir les dificultats degudes a la inquietud, la inatenció, la poca planificació i la impulsivitat.

Com es pot veure afectada la vida d’un infant amb TDAH? Quines poden ser les conseqüències?

Molts cops el TDAH està associat al fracàs escolar ja que gran part dels infants mostren dificultats d’aprenentatge, a part de les dificultats de concentració i hiperactivitat. Per això, és important el tractament i la supervisió d’un professional que els permeti dur una vida normal.

Els estudis demostren que entre un 60-80% dels nens amb TDAH aconseguiran mitigar els efectes de la malaltia i tenir una vida normal però un 20% dels afectats  seguiran presentant simptomatologia greu dificultant un desenvolupament saludable.

Què causa el TDAH?

 La causa del TDAH en l’actualitat és desconeguda. No obstant, se sap que poden estar implicats certs factors en el seu desenvolupament. A nivell biològic, s’ha demostrat que hi ha una influencia genètica, certes alteracions a nivell cerebral, relacionades amb anomalies en l’activació cerebral.

D’altra banda, s’ha associat a complicacions durant l’embaràs i el part. Per exemple: existeix una major prevalença en infants prematurs o en mares que consumeixen alcohol, fumen i tenen més vivències d’estrès. En quant als factors ambientals. No se sap si el nen neix amb un TDAH o bé es desenvolupa degut a la seva interacció amb el seu entorn. Ja que s’ha demostrat que les famílies que tenen nens amb TDAH son més problemàtiques i provenen de famílies que havien experimentat més situacions d’estrès.

Quin és el tractament que recomanes per al TDAH?

El tractament del TDAH és necessari per tal d’ajudar a reduir certs comportaments problemàtics del nen i el seu malestar. A més crec que al principi s’ha de fer una avaluació exhaustiva del cas per tal de confirmar el diagnòstic. A part d’això, el tipus de tractament que s’ha d’oferir ha de ser necessàriament integral. Perquè es un trastorn que afecta a tots els entorns del nen. Per tant, s’haurà de fer una intervenció a nivell psicològic individualment, amb els pares i també amb l’escola. Així dons, el tractament haurà de ser continuat en el temps i a llarg termini.

També, s’oferiran pautes educatives sobre el TDAH als pares i també a les escoles, per tal de millorar la intervenció dels infants dins de l’aula.  D’altra banda, el tipus de tractament individual, serà cognitiu i conductual. En la que s’ajudi al nen a adquirir formes d’autocontrol per reduir la irritabilitat, habilitats socials per millorar la comunicació i formes més efectives de solucionar els problemes. A més, pot ajudar la pràctica regular d’exercici físic, el tipus de dieta saludable i la pràctica de relaxació.

En quins casos d’ha de medicar un nen amb TDAH?

Normalment, als nens amb TDAH se’ls hi prescriu bastant a sovint medicació estimulant. Aquests medicaments poden ajudar a reduir problemes de comportament en els nens i afavorir el seu rendiment escolar. I s’ha demostrat que és una medicació eficaç però també se sap que té els seus efectes secundaris.

Així dons, crec que s’haurà d’aplicar en casos més greus on es vegi una necessitat important degut a les dificultats que comporta el trastorn.

 

 

 

Posted in:
Articles by
Published:
WhatsApp chat