M’agradaria començar el meu article exposant el cas d’un pacient que va patir de “mobbing” a la feina. Quan el pacient va venir a teràpia va dir que patia d’una creixent ansietat i irritabilitat, molèsties gàstriques, cansament, insomni relacionat amb la proximitat de tornar a la feina, acompanyat de desgana i poca motivació cap a la feina.
El pacient va comentar que tenia una situació difícil a la feina i que creia que el acabarien fent fora. Explica que va denunciar el fet que es fumés a l’empresa en llocs on no estaven habilitats per fer-ho. Els seus superiors li van suggerir que no es queixés més, però, no ho va fer així i va prosseguir en la seva lluita. Arran d’això, es van provocar una sèrie de canvis en l’actitud de diferents empleats, com ara: se li va començar a retreure que no fes hores extres, per primera vegada li van començar a fer una avaluació negativa en l’empresa, l’empresari li deia que “no encaixava en l’esperit de l’empresa”, els companys de l’empresa cada vegada es relacionaven menys amb ell amb comentaris de l’estil, “mira, ho sento però sembla que no està ben vist per part dels caps que parli amb tu “, se li va treure el client més important amb el qual treballava, se li treien clients i mentien, dient que no es trobava a l’empresa, se li interrompia quan volia exposar les seves idees, van començar a rumorejar que era” homosexual “i no es el va convidar al sopar de Nadal.
Immediatament, se li va explicar que estava sent víctima de “mobbing” o assetjament laboral i que amb tota probabilitat era la causa de tots els símptomes que patia.
Què és el mobbing?
La traducció de la paraula “mobbing” és “atacant” i significa assetjament psicològic o moral a la feina. El podem descriure de la següent manera:
– Hi ha uns actes (mirades, paraules, llenguatge corporal …) que es produeixen per part dels assetjadors de forma intencionada i amb l’objectiu d’humiliar i destrossar psicològicament a la persona.
– La situació és creada amb l’objectiu principal d’eliminar la víctima de l’organització i quan això no és possible, es l’aïlla i margina a la mateixa.
– Les paraules, actituds … etc. que són constitutives d’assetjament es produeixen de manera constant i repetitiva, durant un període prolongat de temps.
D’altra banda, el concepte de “mobbing” és relativament nou del qual se sent parlar molt sovint en els diferents mitjans de comunicació. Però, això comporta una sèrie desavantatges i avantatges. Entre els avantatges trobem, que gràcies a aquest concepte, les víctimes han pogut donar un nom al que els passa i així no han de patir en silenci, també gràcies a aquest concepte s’han creat diverses associacions en què es dóna informació, assessorament i ajuda a les víctimes.
En quant als desavantatges, ens trobem que hi ha moltes persones que pensen que pateixen de “mobbing” quan realment no és així. Avui en dia es presenten moltes persones a les consultes dient que són assetjades en el treball i la gran la majoria de les vegades és així, però altres vegades es tracta de situacions viscudes com una injustícia i com un assetjament viscut des de la pròpia subjectivitat.
Quin és el perfil de l’assetjador?
L’assetjador: encaixa en un perfil de personalitat narcisista, paranoic, psicopàtic o antisocial. El psicòpata és aquell que sol utilitzar el seu encant personal, la manipulació, la intimidació i violència per controlar als altres i per satisfer les pròpies necessitats egoistes. Li falta consciència i sentiments que el relacionen amb els altres i té la llibertat d’apropiar-se del que desitja i de fer el que vol sense sentir cap sentiment de culpa o penediment.
Són persones que no tenen empatia, que practiquen el maltractament com un reflex de les seves mancances personals. A més, són insegures i amb por cap a la seva carrera professional, la seva reputació o la seva posició dins de l’organització i tot això, els comporta a denigrar altres persones.
La personalitat paranoica, l’definiríem com aquella que sol realitzar una interpretació de la realitat com a hostil cap a si mateixa, atribuint intencions malignes a les accions dels altres, incloses les més trivials i innocents. Solen ser persones fredes i distants en les seves relacions amb els altres i projecten els seus propis conflictes i hostilitats cap als altres.
Finalment, el narcisista és aquell que es caracteritza per estar completament bolcat sobre un mateix, que destaca per la seva auto-importància i el culte a si mateix. A més, necessiten oferir una imatge irreal i idealitzada de si mateix per tal d’obtenir l’admiració i fascinació dels altres.
Com podem actuar davant d’una situació de mobbing?
Un abordatge adequat al “mobbing” s’ha de fer des de diferents vessants: la prevenció individual, ensenyar estratègies personals i consells per superar-lo, tractament psicològic per a les víctimes i també denunciar-ho.
D’altra banda, es tracta prioritàriament d’aconseguir dos objectius: reparar el dany que l’assetjador ha provocat en la víctima amb el seu comportament hostil i intentar per tots els mitjans que la situació d’assetjament no es torni a reproduir.
És important, que les persones que patiu de “mobbing” comenceu per reconèixer el que realment us està succeint, preneu consciència que esteu sent assetjats i busqueu ajuda d’un professional que us ajudi a tenir una major capacitat d’afrontament i manipulació de l’estrès, milloreu la vostra autoestima, assertivitat, i feu coses que us ajudi a sentir-vos més reconfortats.
D’altra banda, desprenderos de tot tipus de sentiments de culpa o vergonya, ja que tan sols us ajudaran que la situació d’assetjament laboral es mantingui. Precisament per això, l’assetjador té tan interès en provocar i mantenir-los.
També, tingueu en compte que aquestes acusacions que vas rebre, d’alguna manera te les vas creure, les vas fer teves i per això la teva autoestima s’ha vist afectada. Pren consciència d’això, perquè d’alguna manera et servirà per sentir-te millor i a desprendre’t de tota emoció perjudicial.
Així mateix, és important que canviïs la perspectiva de la situació d’assetjament i intentis conèixer a la persona que et agredeix. Fins ara, només has centrat la teva atenció en el comportament agressiu que demostrava cap a tu, però seria bo que prenguessis consciència que ell també està sent víctima de si mateix, de les seves pors, inseguretats i de la seva personalitat patològica.
Modifica el teu comportament davant l’assetjador i busca formes de resposta més assertives en el seu comportament, és a dir, aprèn a posar límits al seu comportament i intenta mostrar-serè davant les seves provocacions.Algunes formes d’actuar amb assertivitat són: aprenguis a defensar els teus drets amb fermesa però sense agressivitat alhora que respectes els drets dels altres, expressar de manera clara i sincera teves opinions, expressar una negativa sense desvaloritzar al company i manifiestar de manera directa una queixa quan la conducta de l’altre t’ha molestat.
D’altra banda, tota situació de maltractament psicològic comporta que la persona se senti estressada afectant a les diverses facetes de la vida, la son, les relacions socials, el rendiment laboral..etc. Per millorar la teva adaptació, et recomano l’aplicació d’una sèrie de tècniques de relaxació i control de la respiració.
Finalment, és important denunciar les activitats d’assetjament i implicar totes les persones que ho fan. És cert, que en molts casos el fet de denunciar-té de per si sol un efecte terapèutic, però també és important dur a terme amb la víctima una avaluació precisa de la viabilitat de l’aplicació d’aquestes mesures, de les possibles conseqüències i de les avantatges i desavantatges que pot comportar.
