Dificultats d’aprenentatge – Com podeu actuar vosaltres, els pares?

Què són els trastorns d’aprenentatge?

Els trastorns d’aprenentatge es detecten quan hi ha un rendiment de l’infant inferior al seu rendiment esperat i es mostra en certes habilitats escolars concretes.  Pot mostrar dificultats en la lectura (que és la dislèxia), expressió escrita o bé en el càlcul (que és la discalculia). Normalment, son nens que tenen una intel·ligència normal o inclús per sobre de la mitja. Però poden presentar certes dificultats en quan a adquirir els coneixements adequats en aquestes habilitats escolars.

En quan al curs dels trastorns d’aprenentatge. Poden persistir al llarg de tota la vida. Si no es tracta inclús pot desembocar en un fracàs escolar. A més, és important diferenciar-ho d’aquelles dificultats que apareixen de forma transitòria degut a que un nen comença a adquirir certs coneixements nous ja que en aquest cas no es tractaria de un trastorn d’aprenentatge.

 Quina és la prevalença dels trastorns d’aprenentatge. Quins són els que estan més afectats?

La població afectada de trastorns d’aprenentatge es situa entre un 5% i un 15% dels nens en edat escolar. A més, la gran majoria del nens afectats de dificultats d’aprenentatge són del sexe masculí. I gran part d’aquests infants també estan afectats del trastorn per dèficit d’atenció i hiperactivitat.

Com podem detectar què el nen mostra dificultats d’aprenentatge?

És habitual que els trastorns d’aprenentatge en un primer moment es detectin a l’escola. Normalment sol ser detectat per el mestre de l’escola o bé el psicopedagog degut al baix rendiment que presenta.

Després, el psicòleg és qui haurà de realitzar una avaluació sobre les seves dificultats en les diferents àrees. El psicòleg ha de passar les proves pertinents per tal d’estimar quin és el grau de dificultat que presenta i si es requereix efectuar una reunió escolar amb el professorat per tal d’aplicar les adaptacions necessàries. A més, de la teràpia psicològica, es requereix de sessions de reforç extraescolar i la seva intervenció pot ser més o menys intensa i continua depenent de les seves dificultats.

Quina actitud heu de tenir els pares quan ajudeu als vostres fills en els estudis?

Es important seguiu la fórmula de voler + poder i saber. Hem d’ajudar-los a ser uns nens autònoms, responsables i persistents en les seves metes i potenciar l’actitud positiva cap el aprenentatge incentivant-los.

Cal que li ensenyem hàbits i tècniques d’estudi però sempre des de una actitud afectiva i positiva cap a la supervisió de les tasques escolars ja que sinó provocarem que els nens es bloquegin.

Com podeu millorar els pares el seu rendiment acadèmic?

Primer de tot és important fomentar una actitud positiva cap a l’escola, el seu professorat i els deures. És positiu que s’ofereixi un ambient on l’aprenentatge i el saber sigui un valor. Oferint situacions on els nens puguin aplicar els aprenentatges obtinguts i oferint-lis estímuls per experimentar el que van aprenent.

També, no oblidem que cal reforçar positivament els esforços dels vostres fills tot i que objectivament no aconsegueixin els objectius proposats ja que per a ells pot significar un esforç important. Cal proporcionar un espai fixe d’estudi on s’ofereixi les qualitats ambientals adients. Amb això em refereixo a que sigui un espai lluminós, silenciós i amb la temperatura adequada ja que això afavorirà la concentració dels nens.

Finalment, és positiu que els ajudem a organitzar-se i planificar els seus estudis. Fent un seguiment de l’agenda i potenciant-ho mitjançant un horari setmanal amb les tasques setmanals a seguir. Això l’ajudarà a incentivar el seu hàbit d’estudi.

Com podeu intervenir els pares per millorar les seves dificultats en el llenguatge i la lectura?

És important que potencieu la motivació cap a la lectura dedicant-li uns minuts diàriament. Per exemple, un hàbit molt positiu és el de llegir uns minuts abans de dormir. També, és important facilitar-li una lectura de temes que per a ells siguin agradables, ja que així facilitem la seva motivació. A més,  és important buscar els moments adequats en el que el nen es pugui sentir més motivat ja que si el forcem a fer-ho en moments que estigui fatigat mostrarà més resistències.

D’altra banda, també és important que els pares fomenteu i cuideu la vostre comunicació. Cal que li oferiu un suport perquè s’expressi correctament, proporcionant-li riquesa en el seu llenguatge. I també, caldrà mantenir un contacte seguit amb el professorat de l’escola ja que això ens permetrà anar veient la seva evolució.

Què haurieu d’evitar?

El primer que cal evitar és comparar-los contínuament altres companys. Això li pot generar major frustració i cada nen és diferent davant de l’estudi, per tant pot ser contraproduent.

També, és important no donar-li fets els deures o donar-li les respostes fetes als problemes. Si no que cal ensenyar-li les eines necessàries perquè ell ho entengui i al final sigui capaç d’aplicar-ho. A més de dedicar part del seu temps a l’estudi, cal que hi dediqui part del seu temps a la lleure i el oci, perquè això incentivarà la seva motivació. És important que els pares respecteu aquest temps d’esbarjo perquè després en l’estudi pugui ser més efectiu.

Finalment, no és positiu atosigar-los respecte a si han realitzat els deures, estant a sobre d’ells i preguntant-lis constantment provocarem l’efecte contrari.  A més de que cal no pressionar-los massa en quan a la rapidesa que fan les tasques escolars ja que cada nen té el seu ritme d’aprenentatge i cal respectar-lo perquè pugui consolidar bé els continguts.

Com pot intervenir un psicòleg en els trastorns d’aprenentatge?

Recomano que tan els nens com els pares tinguin un assessorament psicològic per tal d’evitar el desenvolupament d’actituds negatives cap a l’aprenentatge. El psicòleg haurà de reforçar la intel·ligència emocional i social d’aquests nens ja que molts cops es troben afectades. A nivell social, hi ha molts alumnes que son rebutjats per els seus companys degut a les seves dificultats i això pot convertir-se en un obstacle perquè adquireixin les habilitats socials i l’autocontrol necessari.

També, la motivació és un altre aspecte important a potenciar ja que acostumen a entrar en un cercle viciós on s’obtenen més fracassos i es retro-alimenta la sensació de frustració i de desesperança. Tot això, encara els allunya més de la possibilitat d’obtenir èxits. A més, se li afegeix a que els resultats positius s’acostumen a atribuir a causes externes i fortuïtes mentre que els fracassos es fa cap a les pròpies dificultats . A conseqüència d’això, la seva autoestima es veu seriosament afectada i per això és important que els familiars i professors aprenguin a elogiar els seus èxits i a valorar les qualitats que mostren per tal de transmetre’ls-hi l’autoconfiança en l’aprenentatge.

Finalment, el futur desenvolupament dels infants es troba en perill i per tal d’evitar-ho, s’ha d’ajudar a que s’enfrontin als seus fracassos de la forma més adaptativa possible. Perquè si no s’aconsegueix, hi ha el risc de que s’acabin desenvolupant problemes de retraïment, psicosomàtics, d’ansietat i depressió.

Quins són els factors que intervenen per obtenir l’èxit escolar?

A nivell personal, cal que hi hagi un esforç, actitud i compromís per part del nen. A nivell familiar, és important que hi hagi una col·laboració per part dels pares, un compromís i suport cap el seu procés d’estudi.

A nivell escolar, cal oferir entorns que afavoreixin l’aprenentatge, estar en contacte amb el professorat per veure quina és l’evolució del nen. A més, caldrà oferir mètodes i hàbits que facilitin l’estudi de l’infant.