La presencia del Coronavirus i el confinament ha fet que ens enfrontem a una sèrie de canvis en els nostre costums socials: celebracions, reunir-se amb familiars i amics en restaurants, anar al cinema..etc. Però, el canvi més delicat del que cal que en parlem i que menys sabem enfrontar és la mort i l’acomiadament posterior d’una persona que estimem. Què podem fer si no ens és possible acomiadar-nos personalment? Com podem afrontar aquest dol sense poder assistir al seu enterrament? Com ho podeu explicar als familiars? I als infants?
Des del principi quan el vostre familiar comença a estar malalt cal que seguiu una serie d’actuacions per tal de facilitar un major processament emocionalment del dol al que us heu d’enfrontar.
En un primer moment, quan el vostre familiar està ingressat amb un diagnòstic terminal per coronavirus i no podeu visitar-lo personalment, és important que mantingueu el contacte amb ell. A més, seria positiu que demanéssiu al mateix hospital si podeu habilitar una tablet o un altre dispositiu electrònic que us permeti veure ‘us personalment i que així us pugueu acomiadar de la forma més propera possible del vostre familiar.
És important que et prenguis uns instants de reflexió per pensar en tot allò que li vols transmetre en els últims moments i que puguis dir-li i fer-ho de la mateixa forma que ho faries de forma personal. Cal que facis un esforç per tal de fer-li arribar de la forma més propera possible. Per exemple; transmetre-li que li voldries donar la mà i agafar-li el més fort que poguessis.
En aquests moments cal que li pregunteu al malalt com li agradaria acabar en els seus darrers moments de la seva vida. A qui li agradaria veure i escoltar o com li agradaria que s’acomiadessin d’ell.
És important, que en aquests moments complexes us centreu en tot allò que encara sigui possible realitzar i que us centreu en totes aquelles afirmacions positives tot minimitzant les negatives.
També, és important que respecteu el seus moments de silencis, degut a que segurament ho necessiti. És important respectar quan el malalt no vulgui parlar i mostrar disponibilitat en els moments que ho requereixi. En aquest sentit, l’ajudarem a sentir un estat de tranquil·litat i transmetre’m un respecte cap al seu dolor.
En aquests moments és normal que la persona que està malalta mostri emocions negatives com la ira, la ràbia, irritabilitat i que es mostri així, inclús amb els cuidadors. Això, és habitual ja que forma part d’un procés d’enfrontament a l’estrès elevat al que s’està sotmetent.
En les persones que siguin creients d’alguna religió, serà molt reconfortant per a ella que algun líder religiós pugui dirigir-li algunes paraules. Tots els hospitals tenen accés a voluntaris enviats per la direcció d’assumptes religiosos. Seria positiu que demanessis que algun d’aquests voluntaris oferissin atenció telefònica o online al malalt.
Finalment, és important que parlis amb els professionals sanitaris del centre que t’expliquin quina serà la realitat pràctica a partir d’ara. Què es farà amb el cos, en quant de temps es morirà la persona, entre d’altres. És important que com més informació obtinguis serà millor degut a que t’ajudarà a preparar-te millor emocionalment.
El següent pas serà, comunicar-ho a les persones més properes que acaba de morir. Pots avisar a tothom per telèfon o bé utilitzar algun mitjà de xarxes socials per transmetre-ho. Més endavant, és recomanable que es prepari una cerimònia per tal de poder-ho celebrar quan tot millori.
Degut a les circumstàncies actuals, no serà possible realitzar un enterrament tradicional i tot que puguis sentir frustració per això, hauràs de buscar una alternativa per tal de poder-ho celebrar. Per això, és positiu que et plantegis la opció de realitzar una cerimònia a casa, tu sol o amb les persones que hi esteu en un dia i hora determinat per tal de poder-vos acomiadar del vostre ésser estimat. Per fer-ho podeu utilitzar fotos, espelmes, dedicar un petit poema…entre d’altres. A més, també cal que valoreu la opció de poder compartir la cerimònia amb familiars per videoconferència.
El procés d’enfrontament al dol, en aquest cas, pot ser més complicat degut a que no s’ha pogut celebrar un funeral de forma tradicional. Però, és un procés inevitable per el que haureu de passar i haureu de trobar les formes alternatives per tal d’elaborar-ho.
I per tal de que sigui possible, parla-ho, busca la forma de treure la pena. No te la quedis a dins. És important, que ho facis amb les persones que creguis que són més properes per a tu i que sàpigues que el fet de compartir-ho amb elles t’ajudarà a reduir el teu dolor. Malgrat que la superació del procés de dol segueix el seu curs, si veus que en uns mesos no trobes la forma de superar-ho o tens sentiments excessius de culpabilitat, bloqueig, tristor… el més recomanable serà que busquis l’ajut d’un professional de la psicologia que t’ajudi a superar-ho.
D’altra banda, a nivell familiar, és important que acceptis que cada un de vosaltres viurà la pèrdua d’una forma diferent, és a dir, cada un reaccionarà de forma diferent. Hi ha gent que plorarà amb facilitat, d’altres que no… No obstant, és important que en parleu del tema amb naturalitat i que permeteu expressar els vostres sentiments i emocions. En aquestes situacions, és probable que busqueu evitar el tema, però és important que justament en aquests moments no eliminem comunicació entre vosaltres i aprendre a donar-vos un suport mutu entre tots.
És important, que us sentiu recolzats els uns amb els altres, que us sentiu lliures de compartir la vostre pèrdua i a respectar la forma en com ho viu cadascú.
Respecte als nens i adolescents, és important que els adults escolliu el moment idoni per transmetre’ls-hi la noticia.
Els pares o familiars més propers i un vincle més fort són qui han de comunicar la noticia el més aviat possible i en un lloc tranquil, privat, utilitzant un to de veu assossegat i oferint un contacte físic en el que cas de que observeu la necessitat per part de l’infant.
És important que utilitzis un llenguatge adequat a l’edat de l’infant sense explicacions complicades ni utilitzant la fantasia. És essencial no mentir-los i que sentin que ha estat culpa d’ells.
D’altra banda, és important que comparteixis el dolor per la pèrdua del familiar amb el nen. No amaguis la teva tristor i ajuda’l a que expressi les seves emocions i sentiments al respecte. Això permetrà que s’adoni compti que tots podem ser vulnerables en alguns moments i sobretot quan un ésser estimat es mor.
Si l’infant desenvolupa molta por cap a la malaltia del coronavirus podem mostrar-li que gran part de la població que ho pateix finalment es cura.
En aquests moments, podem suggerir-li que realitzi un dibuix o una carta de comiat a la persona que ha mort. Això els pot ajudar a processar els sentiments de dolor i mostrar un propòsit de comiat. També, cal que li feu recordar els bons moments que ha viscut amb aquesta persona i també li pots proposar que faci un dibuix o un escrit per tal d’expressar i comunicar el que sent.
Finalment, és important que anem resolent els diferents dubtes i preocupacions que els hi vagin sorgint a mesura que passi el tems i demostrar-li d’alguna forma que hi seras al seu costat i que tindràs cura d’ell.
