El darrer 13 de Desembre del 2019, els professionals del Centre Sanitari Tena, vàrem assistir a la conferència que  es va celebrar a Barcelona amb el Dr. Russell Barkley, per tal d’actualitzar-nos en els últims avanços aconseguits en l’àmbit de la investigació del T.D.A.H. (trastorn per dèficit d’atenció i/o hiperactivitat).

El T.d.a./h és un trastorn del neuro-desenvolupament i és un dels més prevalents en la població infantil i juvenil. Els afectats presenten un patró persistent de comportaments d’inatenció, sobre-activació motora i impulsivitat, que interfereix de forma important en el seu funcionament. No obstant, aquestes manifestacions no sempre estan presents en la mateixa intensitat ni tenen la mateixa interferència a nivell funcional. Però, si aquestes manifestacions no son identificades i tractades en una edat primerenca, podran tenir un impacte important sobre el seu desenvolupament.

El Dr. Barkley es una figura reconeguda internacionalment en el àmbit del tractament del Tda/h tan en el àmbit d’adults com d’infantil. Ha dedicat la seva carrera professional a difondre informació científica sobre aquest trastorn. Actualment, és professor en el departament de psiquiatria a la Universitat de Virgina (Virginia Commonwealth University, Richmond).

Aquest any tan sols ha ofert dos trobades a España, una ha estat a Barcelona i l’altre a Madrid per tal d’aportar les dates més importants en els avenços dels últims treballs de investigació que ha realitzat.

En aquesta jornada s’exposen tres punts principals. El primer, les emocions en el Tda/h. Què implica i com les gestionen les persones que ho pateixen. En el cas de les persones afectades de Tda/h, mostren series dificultats d’auto-regulació emocional, tenen dificultats en inhibir la seva impulsivitat i actuen de forma més hostil.

Entre d’altres aspectes, es comenta que tenen una dificultat important en organitzar el seu temps en diferents tasques diàries i mostren dèficits en preveure les conseqüències del que succeirà de cara a un futur. A més, tenen mancances a l’hora de saber solucionar els seus problemes, dificultats d’inhibició cognitiva, comportamental, verbal i emocional i per arribar a auto-motivar-se. Degut a que el seu sistema neurològic no està preparat per saber esperar a rebre reforços positius un termini més llarg de temps, requereixen rebre conseqüències positives en períodes curts sobre les diferents tasques que vagin realitzant.

També,  es mostra la implicació neuro-anatòmica i les diferents teories neuro-psicològiques que expliquen el seu desenvolupament. Es destaca que hi ha diferents àmbits que poden incrementar la possibilitat de que hi hagi una evolució negativa. En aquest sentit, influencien característiques dels rols parentals, socials i personals. El tda/h, és un trastorn hereditari i molts pares mostren dificultats de regulació emocional, entre d’altres patologies, i això encara dificulta més el maneig del trastorn del propi fill. L’entorn en el que viuen poden fomentar el comportament desafiant i hostil dels infants, sobretot en entorns on tenen menys recursos socioeconòmics amb major tendència a tenir una colla d’amics amb conductes antisocials.

En la jornada, es comenta que els pacients que pateixen de tda/h, a part d’assistir a un tractament psicològic han de prendre medicació degut a que es tracta d’un trastorn del neuro-desenvolupament i està directament implicat en la seva expressió.

En el segon punt, es parla sobre la dificultat que es troben les persones amb tda/h en la transició de l’etapa de l’adolescència a l’etapa adulta. La naturalesa de l’expressió del tda/h canvia amb l’edat. També, les demandes que se’ls imposa de l’entorn no són les mateixes quan son infants a adolescents o bé quan ja son adults. Apareixen nous entorns, persones i oportunitats que generalment estan disponibles durant aquesta transició i que no els hi succeïa durant la seva infància.

Aquests canvis també plantegen una sèrie de riscs per a les persones amb Tda/h i les seves famílies a mesura que van realitzant aquestes transicions i s’enfronten a diverses activitats i nous entorns que durant la infància no van ser problemàtiques.

Degut a que els pacients mostren dèficits d’inhibició, quan volen fer quelcom que immediatament els hi genera una sensació de plaer els hi és difícil inhibir-ho. Per tant, son pacients amb més tendència a caure en conductes de risc. Per exemple: tenir problemes de drogoaddicció, addicció als videojocs, dificultats en mantenir un lloc de treball fixe, tenir relacions sexuals sense mètodes anticonceptius, amb major probabilitat d’embarassos precoços o a patir malalties de transmissió sexual.

En la última ponència, es proporciona una visió general per als pares i adults que acompanyen a aquests nens sobre la naturalesa i el curs de la vida del tda/h junt amb els riscs associats. El Dr. Barkley, comenta els seu punt de vista sobre les causes del tda/h, diferenciant conceptes erronis i teories equivocades que segons el seu parer s’han creat. Descriurà els tractaments més efectius disponibles i una sèrie de tractaments que no estan provats científicament que cal evitar.

Comenta que el tda/h es un trastorn del neuro-desenvolupament i per tant, requereixen prendre medicació per tal de veure millores. D’altra banda, el tractament psicològic, pot ajudar a que el infant obtingui més recursos per tal de auto-controlar-se i millorar el seu rendiment escolar.

En aquest sentit, hi ha un seguit de tractaments alternatius, per exemple, els dedicats a seguir unes dietes estrictes, en les que s’evita prendre sucre refinat que demostren que eviten el seu desenvolupament. No obstant, està demostrat científicament no son efectives per tant no s’han de seguir.

En un primer moment, és primordial que els familiars, entenguin què és el tda/h, que és un tipus de conducta que persisteix i que afecta en totes les diferents facetes de la seva vida. Molts cops estarà acompanyat d’una mancança d’autoregulació emocional i autocontrol per tant, els pares han d’acceptar aquesta forma de ser del seu fill i tenir en compte que això no ho podran canviar-ho. Per tant, l’objectiu dels pares serà guiar als seus fills i crear un entorn favorable perquè es puguin desenvolupar al màxim tenint en compte els seus punts forts i les seves debilitats per tal de manegar-ho.

És important que els pares marquin unes normes a casa que siguin consistents i tan predictibles com sigui possible. Després, cal que es manegui el seu comportament des dels valors i no des de les emocions en moments puntuals.

El suport emocional i l’estima que mostren cap als fills es crucial per tal de que al final l’infant tingui un bon desenvolupament. Cal acceptar que el tda/h, és un trastorn neuro-genètic que afectarà inevitablement al desenvolupament del vostre fill i a l’autoregulació. Per tant, heu de buscar la forma de compensar aquests dèficits en el funcionament executiu i així anar reduint les deficiències que mostra l’infant.

D’altra banda, sobretot al llarg de la adolescència cal que es mantingui la presa de la medicació per tal de reduir al màxim als riscos als que es veuen exposats. Com podem contribuir a reduir aquestes deficiències? Identificant les fortaleses del nen, trobar formes de promoure el desenvolupament posterior i competència en les seves aptituds i identificar els recursos que puguin promoure més encara aquestes aptituds. És important ser un suport incondicional dels vostres fills en el que se li transmeti una seguretat. La formula de l’èxit és: tractament + talents i aptituds + recursos + suport dels éssers estimats.

Els nens amb tda/h tenen problemes utilitzen  el seu sentit intern del temps per guiar el seu comportament, per tant el temps se’ls hi escapa. No poden anticipar el futur i no saben preparar les coses abans de fer-les. A més, son menys capaços d’esperar conseqüències i diferir en la seva gratificació, i en conseqüència són persones impacients de naturalesa. Per exemple, si han de fer els deures és important externalitzar el temps. Podeu utilitzar rellotges, temporitzadors, comptadors o altres dispositius que ajudin a l’infant a centrar-se amb la tasca i utilitzar períodes curts de temps per tal de que en aquell interval de temps pugui estar atent a la tasca que estigui realitzant.

Un altre aspecte a tenir en compte, es que la memòria de treball no funciona correctament, per tant, els hi costa recordar el que han de fer. Per tal de mitigar els seus efectes, es donen un seguit de consells que poden millorar el seu recordatori, notes adhesives, targetes, senyals, fer gravacions de àudios, utilitzar suport visual amb imatges, realitzar normes mitjançant llistes que confeccioneu amb els fills…etc.

Un altre punt important és que una persona amb tda/h no té capacitat d’auto-motivar-se. Per tant, cal externalitzar la seva motivació. Degut a que si fan tasques en les que no obtenen conseqüències immediates no ho faran. Per tant, cal fer conscient al infant que hi haurà una recompensa positiva a la tasca que està realitzant. Per exemple: Punts que es puguin bescanviar posteriorment en obtenir coses més grans i destacables.

Un altre aspecte a destacar és que tenen dificultats per organitzar-se. És important, que se’ls ajudi a organitzar el seu espai de treball, lliure de distraccions, organitzat i que els pares vagin supervisant les tasques que realitzin. Els horaris, llistes de tasques i tenir en compte en quin moment del dia obtindran un major rendiment acadèmic perquè acostumen a estar més concentrats.

D’altra banda, tenen dificultats en resoldre problemes a nivell mental per tant, és positiu realitzar-ho manualment i analitzar-ho visualment, per exemple mitjançant l’escriptura de pluja d’idees sobre com solucionar un possible problema concret, després es seleccionar la millor forma de solucionar el problema fins que es realitza i s’observen les conseqüències.

També, és important que com a pares sigueu proactius més que reactius davant de les diferents situacions problemàtiques que apareixen. Degut a que mostren dificultats a l’hora d’anticipar el que succeirà és important que els pares els ajudeu a anticipar les possibles conseqüències negatives en les que es veuran exposats si actuen d’una forma concreta.

Finalment, cal que des de l’escola els seus tutors portin un seguiment regular de la seva evolució i que realitzin registres diaris dels diferents comportaments que cal millorar a l’escola. Cal que els psicòlegs que realitzen el tractament de l’infant estiguin en contacte amb els tutors i psicopedagogs de l’escola i amb els pares. A la vegada, els psicòlegs seran el punt de connexió entre els pares i l’escola i facilitaran el contacte entre ells.

Com a conclusió, comenta que si els pares s’afanyen a seguir les diferents pautes facilitades obtindràn millores en la criança dels seus fills. Entendran millor la seva conducta, podran manegar millor el seu comportament i facilitarà el que estigui millor adaptat al seu entorn. En aquest sentit, la teràpia psicològica i els recursos que els pugui aportar facilitarà que les famílies se sentin més recolzades i obtindran unes relacions més pacífiques amb els seus fills.

 

 

Leave a reply