Què es un trastorn obsessiu-compulsiu (TOC) ?

El trastorn obsessiu-compulsiu es caracteritza per la presència d’obsessions, que són pensaments, imatges o impulsos intrusius no desitjats que provoquen una preocupació o sentiment de culpa o vergonya.

En canvi, les compulsions son els denominats rituals, que son conductes que el nen sent que ha de realitzar de forma repetida per neutralitzar els seus sentiments molestos o prevenir algun tipus d’aconteixement negatiu.  Per tal de que es pugui diagnosticar el TOC, aquest ha d’ocupar gran part del temps i interferir en l’activitat diària del nen.

Quin tipus d’obsessions i compulsions existeixen en els nens?

Els nens acostumen a preocupar-se per ser infectats per gèrmens, per estar malalts o bé, per fer les coses malament en general. La sensació de que les coses deuen de ser perfectes en nens és bastant comú. També, alguns nens poden presentar algun tipus de pensament inapropiat que intenten evitar. Com per exemple: fer mal a d’altres.

Els diferents tipus de compulsions més habituals en nens son:

  • De neteja, en la que eviten qualsevol punt de brutícia o contaminació.
  • Rituals de repetició. En la que es repeteixen accions fins intentar aconseguir la perfecció. Com per exemple: borrar i redescriure contínuament un text..etc.
  • Rituals de comprovació, en el que es comprova reiteradament diferents coses. Com per exemple: formular una mateixa pregunta repetidament.
  • Rituals d’ordre. on els nens es veuen envaïts per un gran malestar en veure les coses fora de lloc i es poden passar hores ordenant objectes o material escolar.
En què diferenciem el TOC d’altres comportaments infantils?

És comú que molts nens tinguin rutines a l’hora de realitzar diferents actes. Solen mostrar rutines a l’hora de menjar , d’adormir-se o bé mentre juguen. Aquestes rutines generals s’accentuen a mesura que els nens creixen. Els nens que tenen TOC continuen amb aquestes rutines ja passada l’edat corresponent, o es tornen molt freqüents, intenses o molestes i comencen a interferir en la activitat diària del nen.

I quines serien les preocupacions més habituals en els nens que no tenen perquè ser preocupacions obsessives?

Hi ha una sèrie de pors que son més evolutives i s’associen a manifestacions específiques de temor segons l’edat. En aquest cas, solen ser normals, no molt intenses i específiques per a cada etapa i transitòries.

Les pors en el primer any de vida, estan relacionades amb sons forts, pèrdues de suport, altures, persones, objectes estranys i separacions de la figura del cuidador.

A l’etapa de preescolar, tenen més temors relacionats amb éssers imaginaris. Això és a fantasmes, monstres..etc . A la foscor i també a estar sol.

Durant la infantesa, desenvolupen d’altres més realistes. Aquí es produeixen pors associades al dany físic, a la mort i als metges.

Després, ja en la pre-adolescència, segueixen mostrant pors relacionades amb la crítica i el fracàs i s’agreugen les relatives a la autoimatge, a temes acadèmics i també sobre temes econòmics i polítics.

Finalment, en l’etapa de l’adolescència mostren més pors relacionades amb el sexe, les relacions interpersonals, el rendiment acadèmic i les relacions socials.

Quina prevalença existeix en el TOC entre nens i adolescents?

Els estudis actuals demostren que de 4 a 5 nens en qualsevol escola de primària  pateixen de TOC i a l’adolescència prop de uns 20 alumnes en l’etapa de secundaria.

D’altra banda, respecte al gènere se sap que és molt més comú en nois a l’etapa de la infantesa, mentre que al llarg de l’adolescència és més present en el sexe femení.
És diferent el TOC dels nens i adolescents al d’adults?

Els nens poden experimentar algunes de les mateixes obsessions i compulsions que els adults. Un terç dels adults amb TOC desenvolupen els símptomes quan són nens. A diferència dels adults, els nens poden no reconèixer que els símptomes no tenen sentit o que les compulsions són excessives.

També, molts cops impliquen els familiars en els rituals. Per exemple: poden insistir que tots en la família es rentin les mans de certa manera, o que els pares revisin els seus deures reiteradament.

Com afecta el TOC als nens i adolescents?

El TOC pot fer que la vida diària dels nens resulti molt estressant. Generalment, els rituals requereixen molt de temps, i els nens arriben tard a la escola o a les seves activitats. Això genera tensió o discussions en la família, a més, els nens no són capaços de gaudir el temps amb els seus amics o divertir-se ja que el TOC ocupa gran part del seu temps lliure.  A l’escola, les obsessions i els rituals com ara revisar, esborrar i refer tasques afecta a l’atenció i a la concentració, i pot desencadenar un incompliment de les tasques i d’absències a l’escola.  Els nens més grans i els adolescents poden creure que estan “bojos” i treballin dur per amagar el seu TOC. Suportar el dia a dia amb el TOC pot ser esgotador per als nens. A més, generalment solen mostrar rituals a l’hora d’anar a dormir. Per tant, es fiquen al llit tard i estan cansats durant el dia. Tot això, els genera estrès, els posa tristos, irritables o bé explossius.

De quina forma afecta a la família el TOC?

La vida diària dels nens es veu afectada per el TOC. Al principi, els comportaments estranys poden confondre o frustrar als pares i poden espantar-se quan el nen està descontent i sembla que no poden finalitzar els seus rituals.  Els nens amb TOC poden fer que els familiars formin part del TOC de diferents maneres: buscant la seguretat en formular reiteradament als pares la mateixa pregunta i exigint una resposta cada vegada. També, es poden frustrar si no aconsegueixen realitzar-los i això és molt estressant per a la família, ja que senten que no pot relaxar-se i es crea una atmosfera tensa.  Els pares poden sentir que han de modificar la vida diària o cedir davant les exigències del nen per evitar la seva ansietat i passen per diferents estats emocionals negatius com ara la por, la frustració, la irritabilitat, la culpa, i la tristesa.

Existeix tractament per al TOC en nens i adolescents? Quin és el tractament més eficaç?

Sí, el TOC en els nens pot ser tractat de forma eficaç i pot ajudar a l’hora de millorar el seu estat en general. La teràpia cognitiva i conductual sol ser la més efectiva a l’hora de manegar aquests símptomes. A més, en els casos més greus també es recomana que prenguin medicació ja que pot ajudar a l’hora de tolerar l’ansietat que els genera el trastorn.

Al llarg del tractament, es permet l’exposició als diferents pensaments obsessius que provoquen el malestar i a la vegada s’ensenyen tècniques que previnguin la resposta dels diferents comportaments compulsius.  Això permet que descobreixin que els seus temors no son reals i que poden acostumar-se a enfrontar-s’hi a ells.

Leave a reply