Trastorns alimentaris (TCA)

Si ens sentim insatisfets amb el nostre cos, ens porta a iniciar dietes fortament restrictives amb l’objectiu de perdre pes. Quan amb les dietes no en tenim prou, anem més enllà com fer exercici físic intens i ens purguem, mitjançant vòmits i ús de laxants. En conseqüència  perdem molt de pes, però posem en risc la nostra salut i la nostra vida sense adonar-nos. Atès que a mesura que aquesta perd pes van apareixent pensaments distorsionats respecte a la percepció del propi cos. Arribant a seguir veient-nos grassos fins i tot quan estem extremadament prims i no percebem el perill que això suposa.

L’anorèxia és un trastorn molt seriós. Transcorreguts anys del diagnòstic en un percentatge alt dels pacients encara arrosseguen el problema i la mortalitat assoleix valors d’entre un 8 i un 11%, que en seguiments prolongats s’eleven al 18%.

Un percentatge de les persones que pateixen anorèxia nerviosa acaben presentant un quadre de bulímia nerviosa.

La bulímia nerviosa és un trastorn que es caracteritza per un comportament alimentari molt desordenat, consistent en grans atipaments en poc temps, i just després fem qualsevol cosa per evitar guanyar pes i engreixar-nos. El desig irrefrenable de no engreixar-se o de perdre pes per la insatisfacció cap al propi cos porta la persona a emprendre dietes, les quals funcionen com autèntics desencadenants dels episodis de descontrol sobre el menjar i les posteriors mesures compensatòries, fent ús de la provocació del vòmit, ús de laxants, diürètics, entre altres.

Si tenim un pes normal o un mica de sobrepès, és possible caure en la bulímia, ja que els símptomes són fàcils d’ocultar, fet que dificulta la seva identificació i endarrereix el seu diagnòstic. Poden passar anys fins que el trastorn és diagnosticat.

Trastorn de la conducta alimentària i de la ingestió d’aliments que es posa de manifest pel fracàs persistent per complir les adequades necessitats nutritives i/o energètiques associades a un més dels següents fets: Pèrdua de pes significativa, deficiència nutritiva significativa, dependència d’aliments enteral o de suplements nutritius per via oral, la qual cosa provoca una interferència important en el funcionament psicosocial.

Les persones amb trastorn d’evitació solen experimentar una intensa ansietat o angoixa davant la possibilitat d’enfrontar-se a les situacions temudes. Poden experimentar símptomes físics, com a palpitacions, sudoració, tremolors o dificultat per a respirar, així com símptomes psicològics, com a por intensa, preocupació excessiva o sensació d’irrealitat. Afectar significativament la vida diària d’una persona, limitant les seves activitats i relacions socials. Pot interferir en l’àmbit laboral, educatiu i personal, i provocar una deterioració en la qualitat de vida.

L’obesitat és una enfermetat que pateixen un 16,5% d’homes de 18 i més anys i un 15,5% de dones a Espanya (INE) segons l’Enquesta Europea de Salut de l’any 2020

És una malaltia crònica caracteritzada per un excés de greix corporal que pot tenir efectes negatius en la salut. Es considera que una persona té obesitat quan el seu índex de massa corporal (IMC) és igual o superior a 30.

L’obesitat pot tenir múltiples causes, com a factors genètics, ambientals, socioeconòmics, psicològics i d’estil de vida. El consum excessiu d’aliments rics en calories, especialment aquells alts en greixos i sucres, combinat amb un estil de vida sedentari, sol ser un factor important en el desenvolupament de l’obesitat.

Són episodis recurrents de fartaneres. Una fartanera consisteix en la ingestió en un període determinat d’una quantitat d’aliments que és clarament superior al que la majoria de persones ingeririen en aquest període i en circumstàncies semblants. S’acompanya d’una sensació de falta de control sobre el que s’ingereix durant l’episodi.

Els episodis de fartaneres s’associen a tres o més dels fets següents:

1. Menjar molt més ràpidament del normal
2. Menjar fins a sentir-se desagradablement omplo
3. Menjar grans quantitats d’aliments quan no se sent gana físicament
4. Menjar sol degut a la vergonya que se sent per la quantitat que s’ingereix i sentir-se després de mala gana amb un mateix, deprimit o molt avergonyit.

Les causes del trastorn per Fartanera són complexes, encara que no es coneixen les causes exactes pot ser causat per una combinació de factors biològics, psicològics i socials.