Trastorns de l’estat d’ànim

LA DEPRESSIÓ

Quines són les causes de la depressió?

• Factors de tipus hereditari. Hi ha persones que tenen una predisposició biològica, una disfunció en els mecanismes biològics, que les fan més vulnerables a patir depressió.


• Personalitat. Personalitat depressiva.


• Suport social. La manca de suport social, especialment de l’entorn més proper, constitueix un factor de vulnerabilitat a patir algun tipus de depressió.


• Esdeveniment traumàtic o estressant. L’impacte de determinats esdeveniments poden estar presents en l’origen d’una depressió, l’aparició d’una malaltia important, una ruptura de parella, la mort d’un ésser estimat, la pèrdua de treball, el mobbing laboral, etc.


• Experiències traumàtiques en la infància. Els abusos sexuals en la infància, el maltractament físic o psicològic, l’estil educatiu dels pares, la construcció d’un baix concepte de si mateix o la sobreprotecció són factors que poden contribuir a la depressió.


• Consum de drogues o medicaments. L’abús de drogues, com l’alcohol, o determinats medicaments com els esteroides.


• Malalties mèdiques. El càncer, els dolors crònics, entre d’altres.


• Hàbits negatius del son. Les persones que porten una mala rutina del son són més propenses a patir depressió. Anar a dormir molt tard, dormir poc o descansar malament són hàbits negatius en relació amb la depressió.

Símptomes de la depressió

• En l’àmbit afectiu. La persona se sent profundament trista, buida, desanimada sense una causa aparent. Sentiments exagerats d’inutilitat, culpa o pecat.
• Símptomes cognitius (resposta subjectiva)
  • El patró de pensament característic de la persona depressiva es caracteritza per una visió negativa de si mateix, del que li passa i del seu futur. Aquest fet marca profundament el contingut dels seus pensaments i la forma amb què els afronta. Hi ha un marcat pessimisme, respecte si mateix (baixa autoestima), la seva capacitat (manca de seguretat en si mateix) i el futur s’observa desesperançador. Pensaments entorn de la mort i l’opció del suïcidi són pensaments recurrents en la persona deprimida.
  • Un símptoma típic de la depressió és la dificultat per dur a terme processos cognitius bàsics que es tradueixen en problemes de concentració, de memòria, dificultat i lentitud per pensar, dubte i indecisió.

• Símptomes fisiològics (resposta fisiològica):
  • Sensació de fatiga o falta d’energia. La persona no se sent amb forces i ha de fer un gran esforç per dur a terme fins i tot les activitats més quotidianes.
  • Insomni acompanyat de pensaments negatius. El patró de son es caracteritza per un despertar precoç i la impossibilitat d’agafar novament el son.
  • Pèrdua o augment important de pes.
  • Disminució de l’apetit sexual.
  • Possible presència d’al·lucinacions (rarament).

• Símptomes motors (resposta conductual):
  • Hi ha una marcada disminució de la capacitat de gaudir, i, per tant, d’una pèrdua d’interès de la persona per participar en activitats de les quals abans gaudia.
  • Aquesta pèrdua d’interès s’estén a l’àrea social, el que porta implícit l’aïllament i la soledat.
  • És habitual observar agitació o alentiment motor, que en els casos més extrems pot arribar al mutisme i a una paràlisi motora gairebé total.
  • Derivat de l’alentiment en els processos mentals, també es veu alentiment en la parla i en la dificultat en mantenir una conversa.
  • Sovint es descuida l’aspecte físic i higiènic.

• Tristesa profunda i persistent. Com sentir-se desolat, desanimat i abatut.
• Sentiments d’inutilitat, culpa o pecat.
• Baixa autoestima.
• Pessimisme respecte de les mateixes capacitats, de la vida i del futur.
• Pensaments recurrents sobre la mort.
• Possible ideació suïcida que va des de pensar desitjar la mort fins a l’acte propi del suïcidi.
• Problemes de memòria, dificultats per pensar, concentrar-se, així com prendre decisions.
• Pèrdua d’interès i plaer per aquelles activitats de les quals abans gaudia
• Aïllament per pèrdua d’interès en les relacions socials.
• Descuidar l’aspecte personal i la higiene.
• Alentiment psicomotor.
• Insomni, per un despertar precoç, amb impossibilitat de recuperar el son novament.
• Pèrdua de pes.
• Disminució del desig sexual.
• Sensació de fatiga i falta d’energia. Les activitats diàries suposen un gran esforç.

• L’estat d’ànim està crònicament deprimit, predomina una sensació de desesperança per la vida i pel futur.
• Apetit variable
• Hi ha dificultats per concentrar-se i prendre decisions.
• Baixa autoestima.
• Sentiments de desesperança, poden aparèixer idees entorn de la mort, però rarament es materialitzen.
• La persona sent cansada i amb falta d’energia, però no acostuma a haver-hi grans dificultats per afrontar les activitats de la vida diària.
• Insomni/hipersòmnia i despertars freqüents.
• Presència d’ansietat.

• Pèrdua de l’interès i de la capacitat per gaudir de les activitats com abans ho feia.


• Pèrdua d’interès per les relacions socials, aïllament.
• Inactivitat.
• Estat de somnolència.
• Augment de la gana i ingesta d’aliments.
• Manca d’energia.
• Mal de cap.
• Disminució del rendiment laboral.

• Disminució de l’interès per les activitats habituals
• Dificultat subjectiva de concentració
• Letargia, fatigabilitat fàcil o intensa falta d’energia
• Canvi important de l’apetit, sobrealimentació o anhel d’aliments específics
• Hipersòmnia o insomni
• Sensació d’estar atabalada o sense control
• Símptomes físics com a dolor o tumefacció mamària, dolor articular o muscular i sensació d’inflor o augment de pes

TRASTORN BIPOLAR

Tipus de trastorn bipolar

• Trastorn Bipolar I: En aquest trastorn, la persona experimenta episodis maníacs, que són períodes d’un estat d’ànim extremadament elevat, expansiu o irritable, seguits d’episodis depressius. Els episodis maníacs són prou greus per a afectar significativament el funcionament diari.
• Trastorn Bipolar II: Aquest trastorn implica episodis depressius recurrents i episodis hipomaníacs més lleus en lloc de mania completa. Els episodis hipomaníacs són menys greus, però encara poden causar dificultats en la vida quotidiana.
• Ciclotímia: La ciclotímia és una forma més lleu de trastorn bipolar que implica fluctuacions cròniques d’ànim, però els episodis hipomaníacs i depressius no són tan intensos ni duradors com en els altres tipus de trastorn bipolar.
• Altres Especificats o No Especificats: Algunes persones poden experimentar símptomes que no s’ajusten clarament els tipus esmentats anteriorment, i se’ls pot diagnosticar amb trastorn bipolar especificat o no especificat.

• Factors genètics: Es tracta d’un trastorn hereditari, ja present en altres membres de la família.


• Factors orgànics: S’han identificat afectacions en algunes estructures del cervell, aquelles relacionades amb la regulació de l’estat d’ànim.


• Malalties mèdiques


• Esdeveniments estressants