Autisme

El nivell de gravetat es defineix per el nivell d’ajut que necessita el nen i el grau d’afectació en la comunicació social i el nivell de comportaments restringits i repetitius.

Els del grau més sever, son aquells que requereixen un nivell d’ajut molt important. A nivell de comunicació presenten deficiències greus a nivell verbal i no verbal i causen alteracions greus del funcionament amb un inici molt limitat d’interaccions socials i una resposta mínima d’apertura social d’altres persones. Per exemple: una persona que presenta poques paraules intel·ligibles i que rarament inicia una interacció i quan ho fa utilitza estratègies poc habituals per complir estrictament amb el necessari.

En aquest cas la inflexibilitat del comportament és extrema. Presenten dificultats importants a l’hora d’enfrontar-se a canvis i altres comportaments restringits interfereixen notablement amb el funcionament de tots els àmbits. Presentant com a desencadenant ansietat intensa i dificultats per canviar el focus d’atenció.

Els del grau intermig, necessiten ajut perquè presenten deficiències notables en aptitus de comunicació verbal i no verbal. Problemes socials obvis inclús amb ajut i respostes reduïdes o anormals a l’apertura social a d’altres persones. Per exemple: Són aquells que presenten frases sencilles en les que la interacció es limita a interessos especials molt concrets i que presenten una comunicació social molt excèntrica. 

La inflexibilitat del comportament, la dificultat per enfrontar canvis i altres comportaments restringits son evidents  i interfereixen en el funcionament de diversos contextos. També, mostren ansietat i dificultat per canviar el focus de l’acció.

Els del nivell de gravetat lleu, necessiten ajut també degut a que les deficiències en la comunicació social causen problemes importants. Mostren dificultats per iniciar interaccions socials i exemples clars de respostes atípiques o insatisfactòries a l’apertura social d’altres persones.

En aquest cas, pot semblar que tinguin poc interès en comunicar-se amb d’altres. Per exemple, una persona que és capaç de comunicar-se amb frases completes i que estableix una comunicació però una conversa amplia amb altres persones falla. En aquest cas, els intents per fer amics és excèntric i habitualment no tenen èxit. 

En aquest punt, la inflexibilitat del comportament causa una interferència significativa amb el funcionament en un o més contextos. Mostren dificultat per alternar activitats i problemes d’organització i planificació que dificulten la seva autonomia.

Actualment, existeix un desconeixement en quan a la causa exacte de l’autisme. Es planteja la possibilitat de múltiples causes i de diferents tipus. Primerament, s’ha demostrat que hi ha una possible influencia genètica en el seu desenvolupament.

No obstant, no se sap si primerament existeix una alteració a nivell neurològic el qual genera les dificultats de l’autisme o bé si hi han uns dèficits socials i afectius primaris que ho poden generar.

Així doncs, s’han detectat múltiples afectacions neurològiques i se sap que existeixen un seguit de dificultats de modulació en l’arousal el qual influeix en l’atenció, el processament d’informació i expressió afectiva.

Els nens amb autisme presenten múltiples dificultats en els comportaments no verbals. Per exemple: son nens que no solen mirar als ulls quan et parlen, poc expressius a nivell facial i mostren dificultats a la hora de regular les postures corporals i gestos que regulen la comunicació amb l’altre.

A més, s’acostumen a aïllar dels seus companys de classe i no solen desenvolupar cap tipus de relació íntima amb ells. Tampoc els observaràs compartint els seus interessos o objectius amb d’altres. I finalment observarem una marcada absència d’empatia i correspondència tan a nivell emocional com social amb l’altre.

Acostumen a presentar preocupacions molt intenses i inusuals sobre un tema d’interès o objectes. Per exemple: Poden estar obsessionats amb el Barça durant una època i aprendre’s tots els números dels jugadors, comprar-se tots els àlbums de cromos, l’equip, la pilota, anar als partits.. i no mostren cap altre interès.

Un altre aspecte característic de l’autisme es el seguiment  de rutines que son inflexibles i no solen ser funcionals. Els canvis en rutines poden generar inseguretat, ansietat i incomoditat en aquests infants. Els nens amb autisme acostumen a espantar-se davant de la incertesa i per tant és important que aquests nens aprenguin a flexibilitzar aquestes rutines.

D’altra banda, també presenten manierismes motors que son estereotipats (per exemple:  sacsejar les mans o girar-les de forma repetida, el balanceig del cos). I també, és molt comú que es quedin bocabadats observant petites parts d’objectes de forma persistent, que potser per nosaltres passarien desapercebuts.