Trastorns de l’aprenentatge (old)

Els trastorns de l’aprenentatge són trastorns del neurodesenvolupament i apareixen com una dificultat persistent i inesperada en l’adquisició de l’aprenentatge. Tot i que obtinguin un nivell adequat d’instrucció, d’intel·ligència i nivell sociocultural.

Els trastorns de l’aprenentatge interfereixen en el rendiment acadèmic, en el àmbit social i molt a sovint també s’acaben desencadenant problemes de conducta, d’estat d’ànim i d’ansietat.

És important oferir un tractament el més aviat possible per aquests trastorns degut a que si no l’infant serà exposat a un seguit d’experiències negatives en l’aprenentatge que farà que vagi minvant la seva motivació i afavorirà l’aparició de problemes emocionals i amb la baixa autoestima.

Molts experts ho relacionen amb problemes neurològics lleus que afecten al cervell en la forma en com rep, interpreta i envia informació. Tot i així, les investigacions encara no han pogut detectar la causa exacte del trastorn.

Molts relacionen aquest trastorn amb petits problemes neurològics en el desenvolupament cerebral. I aquestes anomalies sol ser un factor comú dins de la mateixa família per tant es vincula amb una causa genètica. Tot i així, en alguns casos es relaciona amb el consum d’alcohol o drogues al llarg de la gestació. 

És habitual que els trastorns d’aprenentatge en un primer moment es detectin a l’escola. Normalment sol ser detectat per el mestre de l’escola o bé el psicopedagog degut al baix rendiment que presenta.

Després, el psicòleg és qui haurà de realitzar una avaluació sobre les seves dificultats en les diferents àrees. El psicòleg ha de passar les proves pertinents per tal d’estimar quin és el grau de dificultat que presenta i si es requereix efectuar una reunió escolar amb el professorat per tal d’aplicar les adaptacions necessàries. A més, de la teràpia psicològica, es requereix de sessions de reforç extraescolar i la seva intervenció pot ser més o menys intensa i continua depenent de les seves dificultats.